Els fangs procedents d’EDAR i d’indústries afins, quan compleixen un seguit de característiques físico-químiques i microbiològiques, poden ser aplicades al sòl agrícola com a producte fertilitzant. Aquest procés es troba regulat normativament i subjecte a un control exhaustiu per acreditar l’aptitud dels sòls als quals es destinen (anàlisi agronòmica), així com les condicions de procés de fertilització (dosi, balanç de nutrients, període d’aplicació, seguiment).

El procés de compostatge representa una opció de gestió de residus molt eficient en termes ambientals: permet un aprofitament material dels residus orgànics i no suposa un consum excessivament intensiu en energia. Com a resultat del procés s’obté un producte fertilitzant que pot ser d’elevada qualitat si es cuiden aspectes com la relació carboni/nitrogen dels residus originals, el grau d’estabilitat o maduresa del producte, l’absència de microorganismes patògens o metalls pesants, la concentració de fitonutrients, així com la no existència de materials impropis. Des d’una perspectiva legal, les plantes de compostatge es regeixen per autoritzacions ambientals, el que permet una regulació de l’impacte ambiental que s’exerceix en els diferents vectors ambientals (aigua, aire, residus, etc.), mitjançant l’aplicació de controls varis i de les Millors Tècniques Disponibles. D’altra banda, aquestes instal·lacions poden acceptar un ampli ventall de residus, que van des de materials orgànics resultants de l’agricultura i de la indústria agroalimentària, residus SANDACH (categories 2 i 3), fangs de depuradora, restes vegetals, etc.